L'ART I EL VIDRE

És un cos sòlid, transparent i fràgil que prové de la fusió a 1.200 ºC d'una arena de silici barrejada amb potassa o sosa. A la temperatura ordinària constitueix una massa amorfa, dura, fràgil i sonora. Generalment és transparent, encara que també pot ésser incolor o opac, i el seu color varia segons els ingredients de la fornada.

El vidre líquid és de gran plasticitat i es modela mitjançant diferents tècniques. Una vegada fred, pot tallar-se. A temperatures baixes és fràgil i presenta un tipus de fractura de forma còncava. Els vidres naturals com ara l'obsidiana i els tectites (provinent de meteorits) presenten una composició i unes propietats similars a les del vidre sintètic.

La fabricació del vidre és anterior a  l'any 2000 a.C., un temps en que sempre es treballava a ma, utilitzant motlles, i des d'aleshores ha estat utilitzat per l'home amb diverses finalitats: per a fabricar recipients útils i per a objectes decoratius i ornamentals, entre els que s'inclouen treballs de joieria. També te aplicació en l'arquitectura i la indústria.

Mescla i fusió

Després d'una minuciosa preparació i mesura es barregen les matèries primes i se sotmeten a una fusió inicial abans de passar a les altes temperatures requerides per a la vitrificació. Antigament la fusió es realitzava en vasos d'argila que s'escalfaven en forns alimentats amb fusta o carbó. A les indústries modernes la major part del vidre es fon en grans contenidors, que s'utilitzaren per primera vegada al 1872, amb capacitat per a més de 1.000 tones mètriques de vidre i que s'escalfaven mitjançant gas, fuel-oil ó electricitat. El contenidor s'alimenta continuadament per una obertura que es troba en un dels extrems, mentre el vidre fos, afinat i temperat va sortint per l'altre extrem. En aquests grans contenidors o gresols, el vidre assoleix la temperatura a la que pot treballar-se i, seguidament, la massa de vidre passa a les màquines de modelat

Modelat

Per a treballar el vidre en el seu estat plàstic s'utilitzen cinc mètodes bàsics que produeixen una varietat il·limitada de formes i son: la colada, el bufat, el premsat, l'estirat i el laminat.

Recuit

Després de donar forma a un objecto de vidre, es passa pel recuit, que suprimeix les tensions que hagin pogut originar-se durant el refredat. Aquestes tensions internes es suprimeixen rescalfant el vidre a una temperatura molt alta i refredant-lo després molt a poc a poc per a evitar noves tensions. Però també poden produir-se certes tensions intencionadament per a conferir-li resistència.

Decoració

Després del recuit un objecte de vidre pot ornamentar-se de moltes formes, entre les que es compten:

Tallat: per a obtenir cristall tallat es realitzen facetes, estries y solcs sobre la superfície mitjançant discos giratoris de diverses dimensions, material i forma, així com un raig d'aigua amb un abrasiu. Les passes que es segueixen son la aplicació del dibuix, el tallat en brut, l'esmerilat i el polit.

Els dissenys poden tallar-se amb una punta de diamant, amb agulla de metall o utilitzant rodes o moles giratòries, generalment de coure.

Gravat: per a gravar una decoració pot recorres a l'àcid, amb el que poden obtenir-se acabats que van des de un acabat en brut fins l'acabat mate.

Per al gravat per raig d'arena es projecten grans d'arena molt fins, sílex molt o ferro polvoritzat a gran velocitat sobre la superfície del cristall que deixen un acabat mate.

En la decoració en fred es pinta l'objecte amb laca o olis sense recórrer al forn per a la posterior fixació.

En la pintura amb esmalt, un cop aplicada la pintura en fred, es fixa a la superfície introduint l'objecte decorat en un forn a una temperatura inferior a la de la fosa del vidre.

Daurat: es pot aplicar pa d'or, purpurina o pols d'or a vaixelles de vidre sense sotmetre-les posteriorment per segona vegada al forn. Malgrat tot, si es desitja que la peça romangui inalterable, es necessari tornar a passar-la pel forn a una temperatura baixa.